4t ESO

Curs 2013-14. Lectures obligatòries

L ’Andreu Martín i el seu amic Jaume Ribera van escriure plegats No demanis llobarro fora de temporada. Va ser el seu primer llibre per a joves i el primer de la saga d’un detectiu adolescent anomenat Flanagan. 

Podries sobreviure tot sol, en un món salvatge, on tothom farà el possible perquè no tornis a veure la llum del dia? Vint-i-quatre adolescents forçats a jugar. Només un guanyador. Els Jocs de la Fam han començat.... 

Calendari d'exàmens 3r trimestre

EXAMEN + APLICA'T + DOSSIER UNITAT 5 : 31-3-2014

EXAMEN I LLIURAMENT DEL TREBALL JOCS DE LA FAM: 7-4-2014 

EXAMEN UNITAT 5 i 6: 30/5/14 

 APLICA'T + DOSSIER UNITAT 5 i 6 : 29/5/14

Els Jocs de la Fam

Reportatge d'Antoni Basses sobre els Jocs de la Fam

PRESENTACIÓ ORAL DEL TREBALL EN GRUP: 4/4/14

EXAMEN I LLIURAMENT DEL TREBALL : 7-4-2014

Treball en grup col.laboratiu al voltant de la lectura.

La lectura del llibre s'haurà de fer a casa i a classe es dedicaran les sessions dels dilluns: 10, 17, 24 de març i 4 d'abril per treballar en grup el llibre segons les pautes donades (les teniu a la plataforma eleven).
El treball es valorarà a partir dels següents punts:
1.- El treball realitzat a classe pel grup i individualment.

2.- La presentació del treball escrit correctament en format word i degudament enquadernat. En aquest treball escrit haureu de presentar la fitxa bibliogràfica del llibre, la biografia de l'autora, l'explicació de què és una trilogia,  la descripció sobre el país de Panem, les referències que hi ha en el llibre sobre el temps, la descripció dels personatges principals i secundaris del llibre, la preparació de 20 a 25 preguntes sobre l'argument del llibre amb les seves respostes i la pàgina on es troba la resposta (citació) i finalment la crítica del llibre llegit.
3.- La presentació oral de cada grup d'una part del treball. Cada grup haurà de fer i guardar la seva presentació  a la següent adreça:
nom usuari: jocsfam@gmail.com
contrasenya: jocsfam4t

Unitat 6. Literatura. Mercè Rodoreda.

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona l'any 1908 i va morir a Girona l'any 1983 . Es considera l'escriptora de llengua catalana contemporània més influent. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris, tot i que destaca especialment en la novel.la.  Així, és autora de novel.les com Aloma, La plaça del diamant, La mort i la primavera, Mirall trencat entre d'altres.

«	Escric perquè m'agrada escriure. Si no em semblés exagerat diria que escric per agradar-me a mi. Si de retop el que escric agrada als altres, millor. Potser és més profund. Potser escric per afirmar-me. Per sentir que sóc... I acabo. He parlat de mi i de coses essencials en la meva vida, amb una certa manca de mesura. I la desmesura sempre m'ha fet molta por.[4]	»
— Mercè Rodoreda, Pròleg a Mirall Trencat

Clica aquí. 

Unitat 5. Literatura. Salvador Espriu i Joan Oliver.

Joan Oliver va néixer el 29 de novembre de 1899 a Sabadell, en el si d'una familia de la burgesia industrial. Va ser el quart d'nze germans, d'aquí ve el cognom del seu pseudònim, dels quals en va ser l'únic supervivent. Va estudiar Dret i Filosofia. L'any 1919 va crear el Grup de Sabadell. Durant la Guerra Civil Espanyola es va comprometre políticament amb el bàndol republicà. Tot això significà una ruptura definitiva smb el seu passat burgès i el naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context, creà l'obra teatral "La fam" (on es plantegen els problemes de la revolució que intentaven portar endavant els comunistes i els anarquistes).


Salvador Espriu va dir:

"Detesto els premis literaris, l’avarícia i la brutícia, les felicitacions de Nadal i de Sant (les quals agraeixo, des d’aquí, d’un cop i per sempre, tot demanant als meus amics que facin el favor de no recordar-me mai més en aquests dies)… els homenatges, el vent, el desordre i el soroll, sortir de nit, menjar fora de casa, això que en diuen «vida de relació», els concerts, les confidències, aconsellar, les obscenes expansions de la vanitat."

 

Unitat 4. Literatura. La literatura d'entreguerres. Josep m. de Sagarra i Josep Pla.

A partir de les fotocòpies donades feu una lectura comprensiva  subratllant les idees principals i després completeu els espais buits a partir del text llegit:

a) Josep M. de Sagarra va néixer el ______________________________________________________ , en el si d’una _______________________________________________________________________________ i va morir a ___________________________________ l’any____________________.

b) La seva obra és _____________________ i ________________________________ja que tenia una _____________________________________________ i un gran domini de la llengua: periodisme, _______________________________________________________________________________________.

c) Com a poeta, la seva trajectòria es va iniciar amb els reculls lírics i populars de ___________________________________________________________________ (1918).

d) Com a autor teatral, va estrenar trenta-set obres, la majoria en vers, entre les quals cal destacar: _____________________________________________________________ (1931), ________________________________________________________ (1933).

e) Josep M. de Sagarra també va destacar com a periodista amb ______________________ (1929); com a traductor de ________________________________________________________, i com a novel.lista amb _________________________________________ (1919), ________________________ (1929) i ___________________________________ (1932). A més, ens ha deixat un  apassionat volum de __________________________________________.

f) Josep Pla va néixer  a _____________________________________________________el 1897 en el si d’una _________________________________________________________________________________ i va morir al seu mas de Llofriu l’any_______________________.

g) Estudià ____________________________________________________________, però no exercí mai, perquè ___________________________________________________________________, que esdevingué la seva passió i el ________________________________________________.

h) Va ser corresponsal del diari ____________________________________________________ i de ____________________________________________________________, i va cobrir la informació dels _______________________________________________________________________________________ fins a la dècada dels anys trenta.

i) Són diversos els gèneres que utilitzà: ________________________________________________, el reportatge, ____________________________, _____________________________________________, les memòries, __________________________________________la narració.

j) A partir de 1966 es van començar a publicar els quaranta-quatre volums de  ______________________________________________________________.

Unitat 3. Literatura.  L'Avantguardisme. Joan Salvat Papasseit i Josep Vicenç Foix.

L'AVANTGUARDISME. J. SALVAT PAPASSEIT I J. V. FOIX

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/literatura/poesia/experimentar/index.htm

1.- Experimentar i innovar són la base d'aquesta nova tendència artística del segle XX. Si voleu experimentar una mica cliqueu a la llegenda.

2.- I ara escolta aquest poema de J. V. Foix "És quan dormo que hi veig clar" musicat per J. M. Serrat i contesta les preguntes que tens a l'arxiu de la teva plataforma eleven.

3.- Avalua't. Contesta les següents preguntes:

1.- Quan es va iniciar el moviment avantguardista ?

2.- Quin és l’ideari de l’avantguardisme?

3.- Quins són els principals moviments avantguardistes?

4.- Explica quin moviment avantguardista utilitza com a formes d’expressió  els cal.ligrames i els collages.

5.- El surrealisme és partidari de l’”escriptura automàtica”. Explica en què consisteix aquesta tècnica.

6.- Quines són les figures més destacades en les arts plàstiques del moviment avantguardista a Catalunya?

7.- Digues el nom de la revista que va fundar Joan Salvat Papasseit.

8.- Digues el títol dels dos llibres de Papasseit considerats més avantguardistes.

9.- El poema de la rosa als llavis (1923) és considerat el millor llibre de Papasseit. Explica la seva temàtica.

10.- J. V. Foix, al contrari de Papasseit, intenta harmonitzar dues tradicions oposades: l’avantguardista i la clàssica. Copia un vers seu on es vegi clarament això.

11.- Què va agafar del surrealisme J. V. Foix?

12.- Digues dues tècniques pròpiament surrealistes.

13.- De la producció en vers de Foix destaca "Sol, i de dol". Per què?

Unitat 3. Llengua. Els constituents de l'oració.

* Recordeu que teniu la presentació del tema com un arxiu en la vostra Plataforma Eleven.

No demanis llobarro fora de temporada

Andreu Martín i el seu amic Jaume Ribera van escriure plegats No demanis llobarro fora de temporada. Va ser el seu primer llibre per a joves i el primer de la saga d'un detectiu adolescent anomenat Flanagan.

A mesura que anem llegint i comentant el llibre farem un seguit d'activitats entorn dels capítols llegits. Les activitats s'hauran de lliurar. Recordeu que tenen un percentatge de la nota del trimestre. Aquestes activitats serviran també per preparar el control de lectura.

ACTIVITATS
Aquest llibre està organitzat per capítols. Observa quants n'hi ha i com els encapçalen.

Capítols 1-2-3-4-5-6-7-8-9

1. On se situa l'acció?
2. Qui és el narrador de la història? Punt de vista del relat.
3. On és el despatx del Flanagan?
4. Descriu els personatges que surten en aquest primer capítol. Anota les citacions que es fan d'aquests personatges i també les pàgines. (per exemple: Clareta: "la noia més esplèndida de l'escola". p. 9)
5.  La història està redactada en un registre estàndard, però en algunes ocasions s'utilitza un altre registre. Quin? Justifica la resposta amb 5 exemples.
6. Qui ajuda en Flanagan en les seves tasques de detectiu?
7. En aquests capítols es parla de tribus urbanes. Quines? Com són descrites?
8. A quin personatge es fa referència com a "heavy descafeïnat", "milhomes" i "delinqüent juvenil"?
9.  Què era en realitat La Tasca?
10. Amb quins sobrenoms és conegut Joan Anguera? Per què?
11. Què vol dir l'expressió de la pàgina 39 "Potser té un rossinyol..." referint-se a l'Elies?
12. A qui es coneix com a "Pantasma"?
13. Justifica amb una breu explicació el títol del capítol 3.
14. Digues un sinònim o el significat de: endinyar, cames ajudeu-me, cleca, tustar-me (p. 48), guaitar (p.49), pasta (p.50), piular (p.53), se n'havia anat en orris (p.53), fer el paperina (p.66).
15. Què fa el Pantasma amb els exàmens?
16.  Què hi havia a la bossa de la Lolita?
17. Qui diu: "Que em deixis en pau! -vaig sentir-. Que les coses han canviat! Que s'ha acabat el bròquil!? (p. 52) A qui s'adreça i amb quina intenció? 
18. Qui és en realitat el Lejía? Fes-ne la descripció.
19. Què li va passar a l'Elies durant l'examen de mates?
20. Amb quin detectiu es compara en Flanagan? Busca'n informació i explica'n alguna cosa.
21.  Anota les cançons que escolten a la festa de vuitè.
22.  Explica la relació entre Flanagan i la Clara Longo.
23. Qui són els "breaks"?
24. Escolta la cançó Without you. Qui canta aquesta cançó? 
25.  Quin tipus de tatuatge llueix el senyor Longo?
26.  Digues el significat de "bòfia" (p.79). Quin registre està utilitzant?
27. A la pàg. 92 apareix la referència a una altra cançó. Anota el nom  i el grup que la canta.
28.  Significat de l'expressió: vas tocar el pirandó. (p. 93)
29. Què creus que pot contenir el sobre de paper d'embalar? 
30. Què vol dir que "l'Elies ha begut oli"?
31. Fes un breu resum de les coses que passen al capítol VIII. Explica què deu voler dir "...un llobarro com una balena, Flanagan..."
32.  A qui anomena Flanagan "Fernando Esteso"? Busca informació sobre aquesta persona. 
33. Què va a buscar Flanagan a la Tasca?
34. Què havia portat la Maria Gual a la Tasca?
35. Què es veu a la foto que li donen al Flanagan?
36. Què hi havia en la foto que comprometés tant el conserge?
37. Com es diu el cambrer de la Tasca?
38.  Com ha aconseguit realment el Pantasma els diners de la bossa?
39. Què li produeix al Pantasma la paraula "llobarro" cada vegada que la pronuncia el Flanagan?
40. Explica el significat de les paraules -referents a noms d'animals- que apareixen al fragment següent: "És curiosa la quantitat de noms d'animals que fem servir per designar diverses coses. El rata...busquen desesperadament el cavall que ell els pugui vendre..." (p. 147)
41. Quin vici tenia el Pantasma?
42. On se'n va a viure la Clareta quan acaba l'aventura?
43. Quan es recupera de l'accident l'Elies, a què es dedica?
44. Digues el significat de les següents paraules: perdre la xaveta (p. 142), can pistraus (p.142), garjola (p. 176).
45. Explica en un mínim de 5 línies què t'ha semblat el llibre.        Unitat 2. Llengua: l'ús del gerundi i les perífrasis verbals.
46. - El gerundi expressa una acció anterior o simultània a l'acció del verb principal. Per exemple:
47. Va entrar al despatx del director, tremolant de por
    
    
    * És incorrecte l'ús del gerundi per expressar una acció posterior o una conseqüència. Així, no és correcte:
    L'alpinista es va estimbar trobant la mort
    La construcció correcta seria la següent:
    L'alpinista es va estimbar i va trobar la mort
    Per assegurar-nos que el gerundi és correcte, podem fer la prova de canviar-lo de posició dins l'oració i comprovar si hi manté el sentit.
    
    
    - Les perífrasis verbals són construccions complexes formades per dues formes verbals: una de conjugada i una de no personal, que és la que aporta el significat. Cada perífrasi verbal té una significació específica.

	ESTRUCTURES	USOS INCORRECTES
OBLIGACIÓ	Haver de + infinitiu Caldre + infinitiu Caldre + que + infinitiu Ser necessari + que -verb	* tenir que + infinitiu * haver-hi que + infinitiu * ser precís + infinitiu
PROBABILITAT	Deure + infinitiu És probable que + verb	És incorrecte expressar la probabilitat en futur o condicional (*Suaries molt, oi?)
IMMINÈNCIA	Anar a + infinitiu Estar a punt de + infinitiu	Aquesta perífrasi no es pot utilitzar mai en present (*Anem a veure, què ha passat?) ni amb sentit de futur (*Vaig a sortir després de sopar i no trobaré trànsit).
POSSIBILITAT	Poder + infinitiu
INTENCIONALITAT	Voler+ infinitiu
		Les perífrasis * venir a + infinitiu i * venir + gerundi (*T’ho vinc dient des de dijous passat) són incorrectes.

Unitat 2. Literatura. El Noucentisme. Noms propis: Eugeni d'Ors i Josep Carner.

Per saber-ne una mica més sobre el noucentisme pots visitar la següent pàgina:

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-noucentisme

i també fer una ullada a aquest  vídeo.

1) A partir de la versió impresa de "Digital text" contesta les següents preguntes:

1.- Per qui va ser creat el terme “noucentisme”?

2.- Què entenem per “noucentisme”?

3.- Quin era el context polític i social en què va néixer aquest nou moviment?

4.-Un dels trets més significatius de la literatura noucentista és la seva fascinació pel món clàssic. En què es detecta aquesta atracció per l’herència grecoromana?

5.- Qui és el poeta que es considera més representatiu d’aquest moviment? Anota alguns dels seus llibres de poemes més coneguts.

6.- La Ben Plantada és considerada el breviari del Noucentisme. Per què?

2) Aquest vídeo ens parla d'Eugeni d'Ors. Escolta'l amb atenció i contesta les següents preguntes:

1.- Eugeni d'Ors comença a publicar les seves gloses el 1906. En quin diari?
2.- Quin pseudònim utilitza?
3.- Què és la glosa?  
4.- Què vol dir "noucentisme" per a Eugeni d'Ors'?
5.- Qui és Prat de la Riba? Quina relació manté amb d'Ors?
6.- Per què és polèmica "Gualba, la de mil veus"?
7.- Qui és la "Ben Plantada"? Quines reaccions provoca la seva publicació?   

 

Unitat 1. Literatura. El Modernisme. Noms propis: Santiago Rusiñol i Víctor Català

Si voleu saber una mica més del moviment modernista feu una ullada en aquest vídeo.

Text: L'auca del senyor Esteve. S. Rusiñol

2. Copia un text d'unes 60 paraules que serveixi com a presentació de L'auca del senyor Esteve. Per fer-ho, ordena i connecta amb els nexes adequats els enunciats que tens a continuació.

a) El senyor Esteve, personatge principal de l'obra, té un  nét que vol ser artista.

b) Rusiñol planteja una de les qüestions més decisives del Modernisme: la relació de l'artista amb la societat burgesa.

c) L'obra va ser publicada amb rodolins dibuixats per Ramon Casas.

d) L'auca del senyor Esteve es va publicar per primera vegada el 1907.

e) El conflicte que es planteja es resol amb un pacte.

f) L'auca del senyor Esteve va ser escrita per Santiago Rusiñol.

g) L'auca del senyor Esteve és una novel.la modernista.

3. Respon les següents preguntes sobre el text:

a) Quins motius van impedir al Senyor Ramon ser al costat de la seva senyora a l'hora del part?

b) En quines condicions l'Estevet va venir al món?

c) Quins detalls expliquen que la tarda que l'Estevet va néixer fos trista?

d) Per què el senyor Ramon no tenia temps, ni es podia "dar el luxo" d'estar trist?

 4. a) Llegeix la biografia de Santiago Rusiñol, subratlla'n les dades que consideris més importants i redacta-la de nou reduint el text a un màxim de 70 mots. 

b) Comparteix el teu escrit amb els teus companys.

Unitat 1. Exercicis a la llibreta o a l'ordinador (carpeta unitat 1)

1.- Vés a la següent pàgina i contesta les següents preguntes:

http://lletra.uoc.edu/ca/periode/el-modernisme

• Quan sorgeix el Modernisme? 
• La revista “L’Avenç” es constitueix en una plataforma del moviment modernista. Quin article de Jaume Brossa es constitueix en el seu ideari?
•  Digues 3 idees representatives d’aquest moviment. 
•  Digues 3 autors representatius d’aquest moviment.

2.- Vés a la següent pàgina i investiga una mica més sobre Santiago Rusiñol.

http://www.escriptors.cat/autors/rusinols/

•       Quina va ser la novel.la més coneguda de Santiago Rusiñol.
•       Per què anomenava el seu taller “Cau Ferrat”? 
•       Per què es va decidir a marxar a París l’any 1888? 
•       A quin lloc va traslladar el Cau Ferrat? Per què va ser important?
•       Com entenia l’art Rusiñol?
•       A quina revista va publicar els seus primers textos teatrals?

3.- Vés ara al següent enllaç , accediràs a un vídeo a partir del qual has de contestar les següents preguntes referides a Víctor Català: 

- On neix i quan Víctor Català?
- Quina és la seva formació?
- Quan es fa càrrec de les propietats familiars?
- Dins de quin corrent literari es situa la seva obra?
- Per què utilitza el pseudònim de Víctor Català?
- Quina és la seva obra considerada més important?
- Quan es publiquen les seves obres completes? 
- En quin any mor?

4.- Ara, amb l'ajut també del següent enllaç, fes una semblança de 10 línies -descripció física i psicològica acompanyada d'una breu història de vida i obra- de la Víctor Català.Aquesta activitat s'ha de lliurar.

MORFOLOGIA VERBAL
Amb l'ajut del dossier de verbs contesta les següents preguntes:
1.-1a p. singular imperfet indicatiu verb perdre.
2.- 3a p. plural  condicional verb témer.
3.- 1a p. plural imperfet subjuntiu verb cantar.
4.- 2a p. plural passat simple verb servir.
5.- 1a p. singular present subjuntiu verb servir.
6.- 3a p. singular prèterit plusquamperfet subjuntiu verb cantar.
7.- participi verb absoldre.
8.-1a persona present subjuntiu verb anar.
9.- 2a persona imperatiu verb anar.
10.- gerundi verba atendre.
11.- 1a persona plural verb atendre.
12.- gerundi verb estendre.
13.- 1a persona plural present subjuntiu verb beure.
14.- 1a persona singular present  indicatiu verb cabre.
15.- 2a persona plural imperfet de subjuntiu verb caure.
16.- 3a persona singular imperatiu verb cloure.
17.- 3a persona singular imperfet de subjuntiu verb collir.
18.- 1a persona singular imperfet de subjuntiu verb conèixer.
19.- 1a persona plural imperfet d'indicatiu verb córrer.
20.- 1a persona singular imperatiu verb créixer.
21.- gerundi verb creure.
22.- 2a persona plural present subjuntiu verb dir.
23.- 2a persona singular passat simple verb estar.
24.- 1a persona singular present indicatiu verb fer.
25.- 1a persona singular futur simple verb néixer.           

Expressió escrita.

Relat de les emocions. 
1.- Escolta Imagine de John Lennon. Quins sentiments et provoca? Fes la traducció de la cançó al català.

2.- Ara escriu una situació que expressi una emoció d'alegria i una altra de tristesa.

Dictats

El foraster venia de l'orient més llunyà i portava, per obsequiar la seva amiga, un petit tapís que tenia una gamma de valors que abastava l'art, l'arqueologia i el diner. Aquella peça exòtica va recórrer tots els pisos, en visites de meravellar,fins que un dia algú va deixar-hi caure unes gotes de te; van provar de treure la taca amb diversos líquids i finalment portaren el tapís als estenedors perquè s'assequés. 

Pere Calders, "La revolta del terrat", Cròniques de la veritat oculta.

  

     Aquí teniu el dictat que heu trobat a la prova d'avaluació inicial

Penja, si vols, que a mi tant m’és, perquè l’únic que ara m’interessa al món és mirar per la finestra i abstreure’m de la resta de l’univers. Durant tota aquesta estona que fa que estic mirant per la finestra, no he pensat en la feina, ni en la família, ni en cap dels molts problemes que de nit no em deixen dormir. No he pensat, per exemple, en la vida que duc habitualment, ni en com, per comptes d’assaborir les coses tal com vénen, em passo el dia rumiant com haurien de ser. Faig tot el que puc per corregir el curs de la realitat, i preveure-ho tot perquè, si evito que hi hagi cap ensurt, l’endemà resulti més suportable. Però preveure-ho tot em produeix un desassossec desmesurat, que fa que les coses em passin pel davant com una exhalació, sense fruir-ne. No frueixo del petó sinó quan ja és passat; aleshores el recordo de grat. No en frueixo en el moment perquè, més enllà de la tendresa, veig les ombres, les possibilitats terribles que s’amaguen rere cada cosa agradable.

Quim MONZó, «Miro per la finestra». A: Mil cretins (2007)