3r eso

3R ESO. CURS 2018-19

UNITAT 1. BUSQUEM HUMANS PER COMBATRE ELS ZOMBIS!

* Visita la pàgina www.nosaltres.llegim.cat i busca-hi la ressenya dedicada a: 
Una de zombies

A l'hora d'estudiar és bo fer-se esquemes. Copieu aquest esquema a la vostra llibreta:

UNITAT 6. DEDUIR PER SABER

    El Barroc és el moviment que abraça tot el segle XVII, un segle caracteritzat per una crisi intensa de valors que portarà a un estat de pessimisme i en què es tracten temes com la mort, el pas del temps i la fugacitat de la vida. Es fa una literatura retòrica que busca l'efecte estètic, allunyada de la mesura i l'harmonia del Renaixement. El Barroc català va estar representat per una sèrie d’autors que tenien com a models els autors culterans i conceptistes del Segle d’Or.

Renaixement:

- Positivisme i optimisme

- Harmonia i equilibri

- Bellesa

- Llatí, llengua literària
 

Barroc:

- Desengany i crisi

- Caos i ornamentació excessiva

- Brutícia i lletgesa

- Llengües derivades del llatí com a llengües de cultura

FRANCESC VICENT GARCIA (1582-1623)

  L’autor català més important d’aquest període és Francesc Vicent García, també conegut amb el nom de Rector de Vallfogona.  Té una obra poètica extensa i variada en què trobem dos estils oposats: d’una banda, escriu uns poemes elegants i amb un llenguatge artificiós, i de l’altra, té poemes de tema escatològic, desvergonyits i amb un to satíric i burlesc. 

   Un dels seus sonets més celebrats és el dedicat a una "hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil". Aquest poema és un clar exemple de l’estil elaborat, elegant i ple de figures retòriques propi del Barroc.

FRANCESC FONTANELLA (1615/1622-1680/1685)

   Poeta i dramaturg. És la figura més representativa del teatre en llengua catalana, un cas clar d’autor que vol incorporar a la seva obra els corrents dramàtics europeus, que coneix gràcies als seus viatges per França i Alemanya. El seu objectiu és renovar i actualitzar el teatre culte en català, partint de l’activitat joglaresca i el teatre humanístic en llatí. Les seves dues obres teatrals més importants són Tragicomèdia pastoral d’Amor, firmesa i porfia, de 1642, i Lo desengany de 1651. 

  Quant a la seva poesia, pren com a model l'estil de Garcilaso de la Vega (bucolisme) i les seves tècniques poètiques són les habituals de la poesia cultista: hipèrbatons, antítesis, al·literacions, enumeracions, metàfores, etc. Utilitza un registre lingüístic forçat, ple de neologismes i molt castellanitzat.

LITERATURA POPULAR

Pel que fa a la literatura popular, es mantingué ben viva, amb una notable producció d’obres (molts tipus de cançons (romanços, corrandes, gojos, nadales), rondalles, llegendes, teatre religiós (misteris, pastorets i passions), les cançons de bandolers i lladres de camins, les corrandes o cançons de pandero (el tema és l’amor, l’enyorança, cants de treball, de bressol, etc.). Aquesta literatura era creada i consumida per les capes socials  més humils de la societat, persones que no sabien ni llegir ni escriure, que s’aprenien de memòria les cançons i rondalles que més els agradaven i les transmetien oralment de pares a fills. A començaments del segle XIX, els escriptors de la Renaixença es van començar a interessar per aquesta literatura popular i la van anar recollint en llibres.


Comentari mètric i de recursos retòrics de:

    A una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil

Ab una pinta de marfil polia             10 A

sos cabells de finíssim atzabeja,        10 B

a qui los d' or més fi tenen enveja,    10 B

en un terrat, la bella Flora un dia.    10 A

Entre ells la pura neu se descobria      10 A

del coll que, ab son contrari, més campeja  10 B

i, com la mà com lo marfil blanqueja,  10 B

pinta i mà d'una peça pareixia.            10 A

Jo, de lluny, tan atònit contemplava    10 C

lo dolç combat, que ab estremada gràcia   10 D

aquestos dos contraris mantenien,        10 E

que el cor, enamorat, se m'alterava       10 C

i, temerós d' alguna gran desgràcia,      10 D

de prendre'ls tregües ganes em venien. 10 E

   El sonet mostra una diferència entre els quartets i els tercets. En els quartets el poeta defineix  la dama físicament i en els tercets l’autor es centra a descriure les sensacions que la dama desperta en el seu interior.

   A la primera estrofa veiem que la bella Flora es pentina els cabells negres com l’atzabeja amb una pinta de marfil.   Pel que fa a figures retòriques, hi ha un hipèrbaton en cadascun dels dos versos, ja que normalment diríem “Polia els seus cabells amb una pinta de marfil” i una antítesi associada al contrast que ens presenta entre el blanc del marfil i el negre de l’atzabeja.    Quan identifica els cabells molt rossos com a “cabells d’or”,  hi ha una metàfora.     També utilitza una personificació quan ens diu que els cabells d’or tenen enveja dels negres, ja que els cabells no poden tenir enveja i que els cabells siguin d’atzabeja és una metàfora. 
   

   Un altre exemple de metàfora seria el coll de "pura neu" ja a la segona estrofa. L’adjectiu “pura” davant de neu forma un epítet, ja que sempre s’ha atribuït que la neu és pura. I, com la mà com el marfil blanqueja, pinta i mà d'una peça pareixia”. Ara, uneix la clara tonalitat de tots aquests elements per exagerar el seu color, la seva intensitat, amb l’ús d’una hipèrbole.

    
    Al primer tercet apareix el “Jo poètic”, ens mostra que a partir d’ara parlarà d’ell i dels seus sentiments: l’autor queda sorprès mentre contempla "el dolç combat" que tenen la pinta amb els cabells. Un combat no es pot notar pel sentit del gust, ens trobem davant d'una sinestèsia, o sigui associar aquesta impressió a un sentit que no li pertoca.

   
   A l’última estrofa del poema, el poeta mostra l’angoixa que sent en contemplar el combat i sent ganes d’aturar-lo: - pendre’ls tregües ganes me venien- . Aquí hi podem veure una altra vegada un hipèrbaton.

Exposicions orals màxim 10' Han de poder intervenir tots els membres del grup. S'ha de portar un suport audiovisual (powerpoint , prezi,..). Aquest audiovisual s'ha d'enviar a la professora el mateix dia de la presentació.  E-mail: neusmoline@iernestlluch.cat	Sessió a classe. Treball en grup. En aquesta sessió s'ha de portar ja el treball força avançat. És una sessió per aclarir dubtes sobre l'esborrany que hem de tenir. Es farà un seguiment del treball per part de la professora. Millor portar l'ordinador.

COMENCEM LA LECTURA DEL DIARI VERMELL DE LA CARLOTA. 

El diari vermell de la Carlota de Gemma Lienas  no és ben bé una novel·la ni tampoc un diari. És un llibre amb uns capítols novel·lats, en els quals la Carlota estableix una relació sentimental i sexual amb en Flanagan (el famós detectiu de llibres com No demanis llobarro fora de temporada), i amb uns altres capítols en què, amb l’excusa d’un diari, la Carlota va exposant tot el que aprèn sobre la sexualitat i, de retruc, sobre els sentiments.

Podem saber una mica de la vida i l'obra d'aquesta autora anant al següent enllaç. 

A partir del llibre s'ha fet una pel.lícula. Podem veure el tràiler de la pel.lícula.

* D'aquesta lectura anirem fent un treball que s'haurà de lliurar el dia 4 d'abril.

Treball al voltant del llibre El diari vermell de la Carlota

(El contingut s'ha de fer a mà i s'ha de lliurar dilluns 4 d'abril. Ha de tenir portada i contraportada. )

1.- FITXA BIBLIOGRÀFICA (Dijous 11 de febrer)

El primer que caldrà fer és la fitxa bibliogràfica de la novel.la. Per això hauràs d’omplir els apartats següents:

- Títol

- Autor/a

- Editorial

- Any d’edició

- Pàgines

2.- L’AUTORA (Dijous 18 de febrer)

Qui és Gemma Lienas? Vés al seu bloc i investiga una mica sobre ella. Prepara i escriu una entrevista a l’autora d’unes  10 preguntes. Pots llegir una entrevista que trobaràs en el mateix bloc.

http://www.gemmalienas.com/blog/?lang=Ca

3.- ELS DIARIS DE LA CARLOTA (Dijous 3 de març)

3.1.- En forma de diari, la Carlota ens endinsa en aspectes concrets que la preocupen. Vés a la viquipèdia o al propi bloc de l’autora i anota els títols dels diferents diaris a l’entorn del mateix personatge, la Carlota. Fes un resum breu dels temes que tracten.

3.2.- El diari d’Anna Frank és un llibre molt conegut perquè està basat en una història real. Busca informació sobre aquest llibre i les circumstàncies en què va ser escrit. Escriu aquesta informació utilitzant el format de la notícia.

4.- PERSONATGES (Dijous 10 de març)

Fes una breu descripció física i de caràcter dels personatges principals.

5.- TEMES QUE TRACTA 

Al diari vermell de la Carlota es tracten diversos temes relacionat amb la dona i la seva sexualitat, però també hi ha d’altres temes. Escriu un petit reportatge (entre 20-30 línies) a partir dels temes tractats.

Aquest reportatge pots començar-lo a partir de frases extretes del text com, per exemple, “L’amor no té res a veure amb la dependència ni amb la submissió (...). Un home no està per damunt vostre, mai (...). L’amor no és una relació de dominació” (pàg. 94); o bé fixar-vos en la conversa que mantenen la Mireia i la Carlota a la pàgina 101 sobre els estereotips físics i els models.  Altres temes de què tracta i que podeu utilitzar per fer el vostre reportatge: la SIDA, mètodes de control de la natalitat, prevenció de malalties de transmissió sexual,...

6.- LA CRÍTICA

La crítica és el comentari que descriu i valora llibres, pel.lícules, exposicions, concerts, espectacles... Fes una crítica o ressenya d’aquest llibre (10-15 línies).

* Recordeu que també s'han de lliurar els resums del 1r i del 2n capítol.

 

UNITAT 5. TORNAR LA MEMÒRIA A AQUELL QUI L'HA PERDUDA. 

El microrelat és una construcció literària narrativa diferent de la novel·la i el conte, ja que té com a peculiaritat la seva brevetat. També es coneix com a microconte, microficció o conte brevíssim. El microrelat no és el resum d'un conte o d'una novel.la, sinó que és una altra manera d'explicar històries. Ha de tenir presentació, nus i desenllaç. Dit d'una altra manera, ha de proposar un conflicte que es resolgui en acabar el text.  

Ara llegirem uns contes brevíssims de Pere Calders que ens serviran per entendre què volem dir amb aquesta idea del microrelat i després fareu vosaltres un petit exercici, el de construir un microrelat a partir del camp semàntic de la paraula "irrealitat". L'haureu de construir, doncs, utilitzant les paraules "quimeres, utopia, ficció, somni, miratge, deliris, al.lucinacions, fantasia".

Extrets d’Invasió subtil i altres contes, De teves a meves,
Tot s’aprofita i L’honor a la deriva de P. Calders

El fill de Venus
 

Es pot declarar un incendi, una guerra o el contingut d’una maleta, però no un amor. A propòsit de l’amor, totes les declaracions són indiscretes, fins i tot aquesta.

Per a un demà millor

(Drama en menys d’un acte)

L’escena representa:

A l’esquerra, una posta de sol. A la dreta, un cap de setmana.

En alçar-se el teló, l’únic personatge de l’obra (jove de bona presència) s’avança amb el propòsit de recitar un estremidor monòleg de protesta. Però es desploma el teló a causa d’una avaria mecànica i l’esclafa. Llestos.

FI

(Els dimarts no hi ha funció, per descans de la Companyia.)

Discreció
  

Van convidar-lo a pensar i digué que no volia donar molèsties, que ja pensaria a casa.

ACTIVITATS PÀG. 153

1.- Agrupa per apartats (camps lèxics) del camp semàntic dels vegetals:

Hortalisses: albergínia, bleda, pastanaga, enciam, patata, pèsol, fava, tomàquet, api, escarola, pebrot.
Arbres i arbustos: pi, faig, boix, xiprer, salze, eucaliptus, til·ler, om, avet. 
Herbes: espígol, romaní, farigola, menta.
Agrupacions d’arbres i plantes: roureda, alzinar, vinya, oliverar, melonar, pineda.
Parts de les plantes: arrel, branca, tubercle, escorça, espina, fulla, llavor, tija.
Fruiters i fruites: ametlla, avellana, raïm, cirera, pruna, codony, figa, llimona, móra, mandarina, taronja, meló.
Flors: clavell, gerani, lliri, roser, tulipa, violeta, orquídia. 

2.- Escriu el nom del camp semàntic a què pertany cada grup de paraules següents:
a) televisor,... electrodomèstics
b) golf,... accidents geogràfics
c) gust,... sentits
d) croissant,... pastisseria
e) nord,... punts cardinals

4.- Digues quin significat té cadascun dels mots següents:

hidromassatge → massatge a base d’aigua

multicultural → relatiu a diverses cultures
grafologia → ciència que estudia l’escriptura
meningitis → inflamació de les meninges
cosmonau → nau que viatja pel cosmos
dermatòloga → persona que estudia, diagnostica i cura problemes de la pell
fotodepilació → depilació a base de llum 
telecomunicadora → comunicadora a distància 
tendinitis → inflamació d’un tendó
hidrobiologia → aplicació de l’aigua a l’estudi biològic agroalimentari → relatiu als aliments agrícoles 

5.-  Digues a quin camp semàntic pertanyen els elements de cada columna:

música→ violinista, sarsuela, madrigal, bateria, guitarrista, balada, melodia, solista, disc,...

periodisme → article, editorial, anunci, reportatge, periodista, diari, revista, notícia, entrevista, ...

esports → natació, bàsquet, futbol, patinatge, ciclisme, atletisme, hoquei, handbol, triatló, judo, taekwondo, motociclisme, automobilisme... 

UNITAT 5-LITERATURA. LA PROSA DEL SEGLE XVI

1.-  Explica en què consisteix la fórmula del diàleg i descriu els interlocutors que apareixen en l’obra de Cristòfol Despuig. Creus que és beneficiós per al diàleg que tinguin perfils tan diferents? (La informació l’has de buscar en l’apartat 05.3 i 05.4 de la pàg. 166 del llibre de text).

Los col.loquis de la insigne ciutat de Tortosa (1557) de Cristòfol Despuig és considerada una de les obres que exemplifica millor el Renaixement en català. El diàleg és un dels gèneres purament renaixentistes i consisteix en un text en prosa en què uns interlocutors intercanvien idees en un context de ficció creat per l’escriptor. Aquesta obra la componen sis diàlegs entre tres interlocutors que passegen per la ciutat de Tortosa: Pedro, cavaller valencià, culte i diplomàtic que viatja cap a Barcelona; Lívio o Lúcio, cavaller nascut a Tortosa i Fàbio, ciutadà responsable del regiment de Tortosa, amb coneixements pràctics i d’ideologia i hàbits conservadors (té costums com anar a missa).

Aquests personatges aborden temàtica molt diversa,  la llengua, la política i el context eclesiàstic i social. El fet d’abordar una qüestió des de punts de vista i sensibilitats diferents pot ser enriquidor per als interlocutors i per a la qualitat de la informació que s’ofereix.

UNITAT 4. PERÒ QUI HI VOL ANAR, A LA UNIVERSITAT?

LA COMPOSICIÓ. 

* Relació de mots compostos, que remet a una pàgina web amb la definició, l'etimologia i els usos de cadascun.

* Activitats pàg. 121

2) 
caganiu = el fill més petit de tots
pelacanyes = pobre
setciències = que presumeix de saber molt
rodamón = vagabund
pixatinters = oficinista
ploramiques = que plora per no res
perdonavides = fanfarró

4) 
espanta-sogres = canó de paper que es descaragola fent un soroll estrident en bufar-hi a través d'un broquet amb llengüeta.

esgarriacries = persona que es complau a posar entrebancs que les coses surtin bé.

milhomes = noi que vol fer l'home.

figaflor = que és fluix de caràcter, mancat de fermesa, fàcilment entabanable.

somiatruites = persona visionària o que s'il.lusiona fàcilment amb coses impossibles o estranyes.

llepafils = escrupolós en el menjar.


UNITAT 4-LITERATURA
TEATRE CULTE I TEATRE POPULAR

1.- Digues els motius pels quals la substitució lingüística es fa més evident en el teatre.

L’idioma de la cort és el castellà i la literatura que es representa en aquests cercles se’n veu afectada. Al mateix temps, el teatre, més que cap altre gènere, reflecteix la societat, en aquest cas una societat amb moltes influències de la cultura castellana.

2.- Justifica, a partir de la part del pròleg de “El cortesano” (pàg. 134 llibre de text), el plurilingüisme de l’obra. Què en diu del català?

“El cortesano” és una obra humorística bilingüe en català i castellà que recrea de manera fictícia l'ambient de la cort de Germana de Foix i del seu marit Ferran d'Aragó. L'obra reflecteix la castellanització de la cort. En ella els criats parlen català i els cortesans generalment en castellà, malgrat que coneixen i a vegades utilitzen el català. L’autor, Lluís del Milà s'inspira en “El cortesà” de Baltasar de Castiglione traduït per Joan Boscà.

3.- Explica les premisses que hem de tenir en compte per entendre el tipus de teatre del segle XVI.

El teatre és el gènere en què la substitució lingüística és més evident. En classifiquem les manifestacions en teatre popular i teatre culte i segons la temàtica, distingim entre teatre religiós i profà.

4.- Fes un breu resum de les diferents manifestacions del teatre popular català.

El teatre tenia una gran importància en la vida social i era considerat un espectacle multidisciplinar, i no tant una manifestació literària. Com que era la diversió per excel.lència, era fàcil transmetre valors i idees durant les representacions. Normalment, el teatre religiós popular abordava temes bíblics, hagiogràfics o marians.  El Cicle de Nadal, el Misteri d’Elx i la Passió són les peces més reconegudes i encara perduren en l’actualitat. En aquest mateix grup, hi inclouríem Els pastorets, uns drames nadalencs. Moltes de les obres religioses van ser recopilades i, més tard, descobertes el segle XVI per Gabriel Llabrés. Pel que fa a la tradició popular profana, "La farsa d’en Cornei" és la representació més emblemàtica del període. Aquest teatre es caracteritza pel col.loquialisme, la presència de vulgarismes i el to satíric i burlesc.

ELS GÈNERES PERIODÍSTICS. LA NOTÍCIA 

1.- Mirem el vídeo “Com es fa una notícia”.  Hi podem veure la descripció del procés de creació.

  

2.- Fem de periodistes! Analitzem un diari digital. Entrem a “El Periódico” digital i podem anotar les diverses seccions que hi ha. 

UNITAT 3. SALVEM EL MEDI AMBIENT DESTRUINT TOTS ELS COTXES!

UNITAT 2. I SI EL TEU PARE S'ENAMORÉS DE LA MATEIXA NOIA QUE TU? 

LES PARTS D'UN REPORTATGE:

Escolta aquesta cançó d'Els Catarres que trobaràs sense cap accent a la pàg. 51 del teu llibre de text. Ja saps que has de fer mentre l'escoltes: POSA-LI TOTS ELS ACCENTS!

* Copieu els 3 esquemes a la vostra llibreta. 

Editorial: Cruïlla
ISBN: 9788482863023 

COMENCEM LA LECTURA 

DE CAMPS DE MADUIXES

Camps de Maduixes, de Jordi Sierra i Fabra, desenvolupa temes de la realitat quotidiana en què molts joves es troben immersos: les drogues, la bulímia, l'amistat, la relació entre pares i fills... La novel·la comença quan una matinada sona el telèfon de casa els Sala. Els truquen des d'un hospital per informar-los que la seva filla Lluciana, de 18 anys, es troba en estat de coma per ingerir una substància perillosa en una discoteca. 

Jordi Sierra i Fabra, en aquests últims anys, s'ha convertit en un escriptor de referència per als joves, ja que la majoria de les seves obres van destinades a aquest públic. Ha estat guardonat amb diversos premis. Les seves obres ja s'eleven a més de 400. És l'exemple d'autor que viu per escriure i delectar els seus lectors.

Us deixo a continuació un booktràiler que es va fer a partir  del llibre.

Dedicarem 5 sessions per llegir alguns capítols del llibre i fer-ne el comentari a classe, després haureu de contestar les preguntes referides a la lectura que teniu a continuació. Aquestes preguntes us serviran per preparar  l'examen de la lectura.

Sessió 1. Activitats pàg. 9-19. 

1.- El llibre està encapçalat per unes paraules extretes d’una cançó dels Beatles, Strawberryfields forever". La lletra d'aquesta cançó va servir d'inspiració a Jordi Sierra i Fabra per escriure'l. Escolteu la cançó en la seva versió original i feu-ne la traducció al català.
2.-  Quin és el motiu de la trucada que rep el Sr. Salas? Des d’on el truquen?
3.- Digueu els noms dels amics de la Lluciana que es troben a l’hospital.
4.- Qui és l’Eloi? Per quina raó no està amb els altres amics?

5.- Quin transtorn té la Loreto?

6.- Per què es troba en coma la Lluciana?
7.- Com són les pastilles que ven en Poli?
8.- Com es diu l’excamell que avisa en Poli que a una noia se la va endur l’ambulància?

Sessió 2. Activitats pàg. 19-29 

9.- Explica com se sent la Norma quan veu la seva germana en coma.

10.- A la pàg. 22 trobem una descripció de la Cinta, del Santi i del Màxim. Anota-la. 

11.- Quins efectes els ha produït als nois la substància que han consumit?

12.- Per què van prendre aquestes pastilles?

13.- Explica la reacció de l'Eloi quan es troba amb els seus amics a l'hospital.

14.- Explica en quin estat es troba la Lluciana quan l'Eloi entra a veure-la a l'habitació de l'hospital.

15.- A la pàg. 28 podem llegir els pensaments de la Lluciana. Què pretenia quan va prendre les pastilles?

Sessió 3. Activitats pàg. 29-38. 

16.- Explica el significat o dóna un sinònim de les següents paraules o expressions: sense embuts (p. 29), cara de pomes agres (p. 30), de bat a bat (p. 33), a corre-cuita (p.33), copsar (p. 37), dinyi (p. 37).

17.- Per què els interroga l’inspector Espinós als amics de la Lluciana?

18.- Quant els ha costat cada pastilla?

19.- Anota la descripció que fan els nois del camell que els ha venut les pastilles.

20.- A l’anàlisi de sang quina és la substància que surt? Per què la fa més perillosa que l’èxtasi?

21.- Què és la DEA?

22.- A la pàg. 35 apareixen els següents termes: rave, hardcore, trance, house, techno, hip-hop… Vés a la wikipèdia i explica a què es refereixen.

23.- Quina és la taxa d’adolescents morts a Anglaterra durant la primera meitat dels noranta? Quines altres conseqüències pot comportar la ingesta de droga?

24.- A qui truca en Poli? Per què?

Sessió 4. Activitats pàg. 38- 57. 

25.- Com és descrita la Loreto?

26.-  En Vicenç Espinós pensa que potser és hipocondríac perquè els hospitals no li agraden. Què vol dir ser “hipocondríac”?

27.- Qui és Marià Zapata? Què vol aconseguir anant a l’hospital?

28.- A la pàg. 50 es diferencia entre amfetes i èxtasi. Explica com actuen aquestes drogues.
29.- Quins nois van ser els que van proposar de prendre les pastilles?

30.- Digues el significat de les següents paraules: garbuix (p.51), bulímia (p. 53), esmunyir-se (p. 53), no estar per orgues (p. 55), pispar (p. 55), calés (p.55), mirar de fit a fit (p. 55).

31.- A la pàg. 57 apareix una descripció de la Loreto. Anota-la.

Sessió 5. Activitats pàg. 58- 153.

32.- Amb quin nom coneixen la Lluciana? Per què?

33.- Com es van conèixer l’Eloi i la Lluciana?

34.- Per què el pare de l’Eloi diu que l’adolescència és la part més important de la vida? Creus tu el mateix?

35.- Descriu la Rita.

36.- A la pàg. 72 es descriu el que s’entén per coma. Anota-ho.

37.- Com aconsegueix fer la foto de la Lluciana en Marià Zapata?

38.- A quin hospital es troba la Lluciana?

39.- Qui és el Mosca?

40.- Descriu en Raül. Quin paper juga en la novel.la?

41.- Busca més informació, què són i quines conseqüències tenen sobre el cos humà, de les següents drogues que apareixen a la pàg. 101: èxtasi, speeds, àcids, popperots.

42.-  Quants anys té l’Eloi?

43.- Digues el nom de discoteques i bars musicals on es distribueix droga?

44.- Digues el significat de la paraula “bollycaos” que apareix a la pàg. 125.

45.- Quin titular vol posar en Marià Zapata al seu article? Per què?

46.- Per què abunden les drogues de disseny per sobre d’altres drogues com la coca?

47.- Després d’anar a veure la Lluciana què decideix la Loreto?

48.- Què li passa al Mosca? Què fa amb les darreres pastilles que té?

49.- Com es diu la tapadora de l’Àlex Castro i la seva gent?

50.- Quantes hores han passat des que comença la novel.la fins que s’acaba? Com acaba la Lluciana?

Strawberry fields forever

Let Me Take You Down,

Deixa’m portar-te enllà

Cause Im Going To Strawberry Fields.

Perquè vaig als camps de maduixes

Nothing Is Real And Nothing To Get Hungabout.

No res és real i no hi ha res per a perdre el temps

Strawberry Fields Forever.

Camps de maduixes per a sempre

Living Is Easy With Eyes Closed,

Viure amb els ulls tancats és fàcil,

Misunderstanding All You See.

Entenent malament tot allò que es veu.

Its Getting Hard To Be Someone

S’està posant difícil ser algú

But It All Works Out,

Però tot es resol

It Doesnt Matter Much To Me.

Això no m’importa massa

Let Me Take You Down,

Deixa’m portar-te enllà

Cause Im Going To Strawberry Fields.

Perquè vaig als camps de maduixes

Nothing Is Real And Nothing To Get Hungabout.

No res és real i no hi ha res per a perdre el temps

Strawberry Fields Forever.

Camps de maduixes per a sempre

No One I Think Is In My Tree,

Ningú, Jo penso que està al meu arbre

I Mean It Must Be High Or Low.

Vull dir, deu ser alt o baix

That Is You Cant

Això és, tu no pots

You Know Tune In But Its All Right,

Tu saps equilibrar, però tot està bé

That Is I Think

Això és així, crec

Its Not Too Bad.

No és tan dolent

Let Me Take You Down,

Deixa’m portar-te enllà

Cause Im Going To Strawberry Fields.

Perquè vaig als camps de maduixes

Nothing Is Real And Nothing To Get Hungabout.

No res és real i no hi ha res per perdre el temps

Strawberry Fields Forever.

Camps de maduixes per a sempre

Always, No Sometimes,

Sempre, no algunes vegades

Think Its Me, But You Know I Know

Penso que sóc jo, però tu saps, jo sé

When Its A Dream.

Quan és un somni

I Think I Know I Mean A Yes

Crec que sé que jo vull dir un sí

But Its All Wrong, That Is I Think

Però tot està malament, això és, crec

I Disagree.

No estic d’acord.

Let Me Take You Down,

Cause Im Going To Strawberry Fields.

Nothing Is Real And Nothing To Get Hungabout.

Strawberry Fields Forever.

Strawberry Fields Forever.

THE BEATLES